| Â |
 Situats entre l’à rea de Montigalà a Badalona i la vila antiga de Santa Coloma de Gramenet,trobem aquests habitatges, a la zona més prestigiosa d’aquesta ciutat: un barri tipus ciutat-jardà dissenyat al 1914 per a torres d’estiueig, seguint les mateixes pautes dels que podem trobar a Horta (Font d’en Fargas), a l’Avinguda Tibidabo, a Sant Just Desvern, etc. una urbanització per gaudir de carrers envoltats de cases unifamiliars amb jardÃ; una à rea residencial de baixa densitat.
 Es un barri bastit a continuació de la vila antiga de Santa Coloma, una vila que, al voltant del carrer Major, ha aconseguit mantenir l’encant dels carrers veïnals i petites casetes de tota la vida.
Durant els inicis d’aquesta ciutat-jardà es va construir l’Església Major i d’aquests primers anys ens han arribat diverses cases modernistes. Al llarg del segle XX s’aniran aixecant noves torres d’estiueig, amb els estils de les diverses èpoques, algunes grans i senyorials i altres més modestes, però sempre ben enjardinades.
Â
Van arribar els anys 70 en que, com a totes les poblacions del Barcelonès, es construeixen molts blocs de pisos de senzilla construcció. Afortunadament aquesta à rea de Santa Coloma, a partir dels anys 80, es va allunyant d’aquests parà metres; va aconseguir mantenir la baixa densitat i va continuar la construcció de nous habitatges unifamiliars amb amplies terrasses i jardins: als últims anys, a les parcel·les que resten d’aquesta urbanització, s’han anat construint cases de nova i atractiva arquitectura. Actualment ja no com a zona d’estiueig si no que com a primera residència.
Tal i com les que aquà els estem oferint: uns moderns habitatges unifamiliars, d’amplis espais (interiors i exteriors), ecològicament sostenibles, estupendament ubicats i comunicats i amb unes magnÃfiques vistes. |
|
Â
I tot sense haver de renunciar a la ciutat de Barcelona: a uns minuts de la porta de casa trobem la xarxa de metro; dues lÃnies tenen aquà estació:
La L1, que ens portarà directe al centre de la ciutat; Plaça Catalunya, Gran Via, Plaça d’Espanya...
La L9, la nova lÃnia que, inaugurada a la tardor del 2009, recorrerà tota la serra de Collserola i ens portarà fins al Baix Llobregat; Una nova lÃnia de comunicacions amb estacions tant importants com la Sagrera-AVE, el Tibidabo (Sarrià ), el Camp Nou o l’Aeroport.
Igualment ens trobem al costat mateix del Nus de la Trinitat i amb això: la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral, l’Autovia C-58 (cap al Vallés), la Pota Nord B-20 (cap al Maresme), l’Autopista AP-7 (Girona, Tarragona i Lleida), etc.
Tot a breus minuts des de la porta de casa.
Â
A més a més d'estar situats a un bon à rea, l'emplaçament dins d'aquest barri –l'entorn immediat– ha de ser igualment atractiu:
 Trobem aquesta promoció, de la present ciutat-jardÃ, al carrer del Nord, n. 56. Un carrer que en el seu dia va quedar inacabat; l'extrem del qual no ofereix la imatge d'una ciutat moderna i atractiva, però  que, actualment, l'Ajuntament ha aprovat un magnÃfic arranjament, amb un edifici completant el carrer i una amplia zona verda al davant. D'aquesta manera l'entorn immediat dels habitatges queda perfectament adequat al que s'espera d'aquesta ciutat-jardÃ.
 Seguidament a aquest nou edifici projectat, i com a continuació del carrer del Nord, trobem el Parc de La Bastida, un gran complex natural amb itineraris de passeig i zones d'esbarjo. Aquest parc, de forma molt encertada, connecta l'espai natural de la Serralada de Marina amb aquesta à rea de la ciutat.
 Aquà mateix la Universitat de Barcelona ha creat un nou campus universitari i un centre de recerca cientÃfica: tot això al recinte de Torribera, un excel·lent equipament, amb nobles edificis i molt agradablement enjardinat, que des de fa temps és veà d'aquesta zona: situat just en front d'aquesta promoció; al inici de la Serralada de Marina.
Aquest equipament ha situat la ciutat al mapa universitari i potenciarà l'arribada d'una lÃnia de tramvia que anirà des de les portes d'aquest recinte fins a les platges de Badalona, passant per la riba del riu Besòs, completant, encara més, les bones comunicacions existents.
 Tot just al extrem oposat del Parc Europa, enfront dels habitatges, trobem una prestigiosa promoció: els edificis Cúbics, dissenyats pel l'arquitecte de renom internacional el Sr. Eduardo Souto de Moura.
Una promoció que ha apostat igualment per aquesta zona; amb aquestes bones comunicacions (Nus Trinitat i Metro) i tants parcs i espais verds.
Aquest complex de tres edificis singulars també disposa d'un immoble per a un hotel i d'una moderna zona comercial amb cinemes i restaurants. A prudent distà ncia de la promoció: per no patir el soroll de les zones comercials, però ben a prop per anar al cinema i a sopar passejant.
Aquesta és una à rea amb un elegant passat, un gran present i molt de futur.
 |
A redós d’aquesta ciutat-jardà centenà ria i del nucli antic de la ciutat no falten instal·lacions esportives i col·legis, ens culturals com la Biblioteca Municipal o l’Auditori de Música (ubicat a la finca modernista de can Roig i Torres), botigues de total mena i restaurants de cuina d’autor con el Lluerna.
Tot a una à rea de 10 minuts –caminant– des d’aquests habitatges que aquà els presentem.
Aquesta à rea és privilegiada no només per qüestions urbanes; la natura és molt present: a un passeig de cinc minuts sortint de casa ens endinsem al Parc de la Serralada de Marina. Aquest és un extens pulmó verd a on passejar voltat de boscos i prats, o recórrer amb bicicleta els senders existents, que ens portaran, via Tiana i Alella, cap al Maresme.
Entre el recinte de Torribera i la nostra promoció trobem la Torre Pallaresa. Aquesta bella construcció gòtica i renaixentista, va ser declarada monument d’interès nacional al 1931 i els seus orÃgens es remunten a l’alta edat mitjana. Seguint el passeig trobem el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, ja plenament a la muntanya.
Just davant d’aquestes cases, a sobre del recinte de Torribera, trobem el Puig Castellar, on el 1902 es va descobrir el poblat ibèric que data del segle VI a C. i que va perdurar fins la invasió romana i la fundació de la ciutat de Baetulo (Badalona).
2.500 anys d’història; un gran aval per la seva futura llar.
 |
 |
